QUI SÓC

     Anna Sínia neix per casualitat.
     Vivia a les afores de Vimbodí a una caseta de pedra, la Sínia de Cal Pep Nen, quan un dia que tornava de veremar em vaig trobar a la porta una panera de vímet amb una nota. No deia qui era, només el carrer i número de casa. Vaig agafar el cotxe i vaig anar a trobar-lo. Era l’Isidru Grau, de 89 anys, l’últim cisteller del poble que volia que li donés vímets del salze de la Sínia. En aquell moment em va sortir un “jo et dono el vímet i tu me n’ensenyes”.

,

     M’agradaven els cistells, però mai abans havia tingut cap interès en aprendre’n. Va ser ell, l’Isidru, qui amb la seva manera de ser i entendre la cistelleria em va fer estimar l’ofici. Van ser tres anys anant tardes senceres a teixir la vida al seu costat. I com si estigués escrit en algun lloc, tot va començar a portar cap aquí. Primer per afició, després per principis.

 Sempre haig estat lligada a la terra, d’una manera o altra, jornalera, pagesa agroecològica, monitora en horts terapèutics… i finalment cistellera… i la cistelleria agafa sentit quan sóc capaç de tancar el cicle. Plantació, collita, recol·lecció, assecat i producció. Ja ho tenia.
    Poder fer els cistells de fibres vegetals que jo mateixa em cultivo de manera ecològica o fent les collites al bosc, dóna sentit al projecte. Així doncs Anna Sínia no és només cistelleria, és una manera de relacionar-me amb l’entorn, de viure, d’entendre la vida des d’un punt de vista ecològic, sostenible i de respecte a la muntanya.